Excavació de la sepultura d’un bibliòfil del s.XVII a la Murtra


Jaume Ramon Vila (Barcelona, 1569/1570 – 1638) va ser un prevere, bibliòfil, historiador i heraldista amb vocació de monjo. Es tracta d’un personatge molt desconegut, però d’una importància cabdal per a la cultura de la Barcelona del segles XVI i XVII.

Un bibliòfil acreditat

A Jaume Ramon l’unia una gran amistat amb la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. Tant és així que els últims anys de la seva vida els va passar al monestir fent vida de jerònim, es va construir-hi un habitatge i va demanar de ser sepultat en una capella de l’església. Vila va fer hereva a la Comunitat de la Murtra de totes les seves propietats i la seva valuosa biblioteca.

A la seva casa del Raval de Barcelona hi assistien humanistes de l’època a llegir, comentar llibres i debatre temes. També tenia contractats copistes per anar ampliant la seva biblioteca personal. Com a heraldista destaca la seva obra: «Heráldica o de las armas y distintivos de las familias, nobles de Cataluña», en quatre volums il·luminats, amb millers d’escuts.

Com a bibliòfil es va dedicar a la còpia d’obres que recollien esdeveniments com la fundació de Tarragona, o altres tractats heràldics, com les Cròniques de Desclot, la Crònica de Jaume I, o l’obra heràldica de Francesc Tarafa, Crònica de cavallers catalans. Com a historiador, Vila també va dur a terme la redacció d’un Dietari que recollia notícies sobre el Principat de Catalunya entre els anys 1596 i 1601. La temàtica de les notícies és ben diversa: la canonització de sant Ramon de Penyafort (1596), el relat d’unes obres a la Diputació (1597), la disputa per la fundació d’un hospital a mans dels germans de Joan de Déu (1598), la visita de Felip II a Barcelona (1599), l’entrada del bisbe Alfonso Coloma (1599), el canvi de la moneda (1600)…

La seva activitat com a compilador, unida a una llarga llista d’obres escrites per ell, donaren com a resultat una de les biblioteques més copioses del seu temps.

La sepultura

Arran d’excavacions a l’antiga església, fetes per campanyes d’arqueologia del Museu de Badalona l’any 1992 i 1993, van aparèixer dos fragments de la làpida de Jaume Ramon Vila. En un podem llegir: “Hic requiescit corpus Jacobi Raymundi Vila presbyteri: qui obiit die VI mensis januarii MDCXXXVIII, Cujus anima requiescat in pace”.

L’altre fragment no s’associava a la làpida de Vila fins fa poc, que es va consultar el seu testament. D’aquest només resta la meitat de la inscripció on apareix mitja calavera amb una secció de les dues tíbies i part de la llegenda que havia encarregat posar el difunt: “Expecto, Domine, donec veniat immutatio mea”.

L’estiu d’aquest 2022 s’ha endegat una nova campanya arqueològica, a càrrec del tarragoní Andreu Muñoz, encarregada per l’Associació d’Amics de Sant Jeroni de la Murtra i la Fundació Catalunya-Amèrica. S’ha treballat en l’excavació de l’antiga capella de la Concepció, situada al costat dret de la nau de l’església de la Murtra. Aquesta capella està aparedada i amb una porta de fusta que hi dona accés. Sembla que després de l’incendi del temple, el 1835, i ja convertit el monestir en propietat privada, va ser utilitzada com a magatzem o quadra d’animals.

El treball ha consistit en retirar una capa de 15 cm de terra, aproximadament, per arribar al paviment original. En l’excavació ha aparegut la tomba de Jaume Ramon Vila. Com hem dit, ja se sabia per documentació escrita de la seva existència, però no l’estat en que es trobaria. Els fruits han arribat: s’ha trobat el fragment de làpida que faltava, on hi ha l’escut, i unes restes òssies que s’estan estudiant. Aquest fragment, però, està fet a trossos i incomplet.

S’estan treballant hipòtesis: la tomba va ser saquejada, ja que la pedra de l’escut està trencada i la fossa estava reomplerta de terra fins a dalt. És a dir, que no s’ha trobat el taüt. Barrejada amb la terra hi havia les restes de la làpida corresponents a l’escut i alguns ossos.

Durant el mes de setembre la tomba estarà oberta per tal que el públic pugui veure-la tal com es va descobrir. Posteriorment, es protegiran parets i sól i es tornarà a omplir de terra per a col·locar les tres secciones de làpida en el seu emplaçament original. Les persones que visitin l’església del monestir podran veure la capella amb el seu paviment original descobert i la làpida de Jaume Ramon Vila al seu lloc.

La Murtra i la cultura del llibre

L’any 2022 s’ha aconseguit catalogar digitalment la biblioteca contemporània de Sant Jeroni de la Murtra. Aquesta tasca s’ha portat a terme gràcies al cos de voluntaris que col·laboren a la Biblioteca del monestir, assessorats per la Facultat de Biblioteconomia de la Universitat de Barcelona i amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya, pel que fa als llibres patrimonials.

Com en temps dels monjos, la biblioteca actual és fruit de donacions d’importants fons, tant personals como institucionals, a més d’adquisicions concretes. De la biblioteca històrica del monestir podem dir que el que existeix es troba repartit en entitats com la Biblioteca de Catalunya i l’Arxiu de la Corona d’Aragó, entre d’altres institucions. Molt probablement alguns llibres estan encara en mans particulars esperant poder tornar algun dia al monestir, del qual van ser extrets durant la desamortització o salvats del foc el 1835.

El llegat de Jaume Ramon Vila ens convida a llegir, a escriure, a comprar, a regalar, a compartir i a comentar llibres. En poques paraules, a preservar la cultura del llibre. Sant Jeroni de la Murtra, amb la catalogació digital de la biblioteca y amb el rescat de la memòria del bibliòfil Jaume Ramon Vila, s’ofereix com a espai de lectura gràcies al seu clima de silenci i solitud. També com a focus humanista on les idees puguin trobar un fòrum per a expressar-se i compartir-se lliurement i amicalment. La festa de Sant Jeroni d’enguany, patró dels bibliotecaris, llibreters, traductors, bibliòfils, és el marc d’aquesta nova aposta de la Murtra per la cultura del llibre.