Llegat Josep M. Nuet Martí



A la planta alta de la Fundació hi ha el Llegat Josep M. Nuet Martí, on es mostra la seva obra plàstica mitjançant exposicions temàtiques teemporals. Les exposicions estan incloses dins de les visites guiades de la Fundació.

Per conèixer més de Nuet Martí pot accedir al seu blog: Llegat Josep M. Nuet Martí

JOSEP M. NUET MARTÍ
(Barcelona, 1914-1998)

Fa els estudis primaris en un modest col·legi privat de Gràcia, el seu barri, i va creixent en l’ambient dels Lluïsos de Gràcia, de la Congregació de l’Oratori i, més tard, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJC). Seguint la seva inclinació artística, estudia dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas de Barcelona.

Durant la Guerra Civil ha de fer de forner per a les tropes republicanes prop del front. Quan torna recomença a poc a poc l’activitat artística, amb moltes dificultats i pocs mitjans.

El 1945 es casa amb M. Mercè Badia i Margarit i tenen tres fills.

El treball artístic, que va fer sempre amb una gran honestedat, fora de qualsevol grupet, li permet tirar endavant la família no sense dificultats. Va ser un home treballador, creatiu, honest i amb una consciència recta, generós i confiat en la providència de Déu. Un dels fragments de l’Evangeli que més apreciava és Mt 6,25-34: «Guaiteu els lliris boscans: com es fan! No s’escarrassen a filar. I us dic tanmateix que ni Salomó amb tot el seu luxe no es va poder vestir com un d’ells…» (Mt 6, 25-34). La seva confiança en Déu era enorme. El Dr. Pere Tarrés, gran amic seu, li deia «l’home de la Providència».



Un dilatat treball artístic

L’art omple tota la seva vida, però és després de la Guerra Civil que intensifica el seu treball.

Participa en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona i exposa les seves pintures a les Galerías Afha (1942), als Lluïsos de Gràcia (retrats a la ploma) i a la Sala Gaspar (1943 i 1944), a les Galeries Pons Llobet (1947), participa en la I Exposició Representativa de Pintors Barcelonins a l’Amèrica Llatina (1952), presenta una exposició dedicada a la Mare de Déu a la Sala Grifé & Escoda (1955) i també exposa en el Centre Excursionista «Els Blaus» (1970), a la galeria Avantguarda d’Andorra (1972-73) i a EADA de Barcelona (1978).

La dedicació especial que té a l’art religiós el porta a decorar moltes esglésies en tots els seus elements: Corró d’Amunt, Guissona, les Borges Blanques, Manresa, Vallmanya de Pinós, Sant Iscle de les Feixes, Granollers, capella de Santa Llúcia a la Catedral de Barcelona, Borredà, Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vic, la Farga de Bebié, Múrcia i Begur. També fa altres obres importants, entre les quals destaquen la decoració del panteó dels comtes de Bell-lloc a Sant Andreu del Far, el monument als màrtirs de la FJC a Montserrat (1962), una figura de Sant Martí de Tours per a l’església de la Nou de Berguedà (1980), una creu de terme —la refeta creu d’en Riba— a Núria (1984), una imatge de la Mare de Déu de Montserrat en fusta per a l’illa de La Hispaniola (República Dominicana) en el 500 aniversari de la primera missa celebrada al Nou Continent, un bàcul en fusta per al bisbe Joan Carrera, el retaule del santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina (1997)…

Tal com escriu Jaume Aymar: «Així com en les seves obres de temàtica profana hi ha una evolució ben evident cap a un expressionisme de pinzellades vigoroses, en la seva obra religiosa hi ha una línia constant: una tradició serena, mediterrània, quelcom noucentista i primitivista que, a mesura que passen els anys, es va afinant cada vegada més. És com si davant la realitat del món en Josep M. Nuet deixés fluir la seva personalitat desbordant i davant de Déu es recollís i pintés com un monjo, com un pintor d’icones».

 


dossier_coleccion_unaliyi dossier_coleccion_unaliyi